CONTES CURTS PER A NENS QUE S'ADORMEN DE SEGUIDA

19 d’abril de 2017


CONTES PER A NENS QUE S'ADORMEN DE SEGUIDA
 
Text: Pinto & Chinto

Il·lustracions: Pinto & Chinto
Ed. Kalandraka

"El volcà adormit tirava focs artificials perquè els seus somnis eren molt alegres".

Aquest llibre el va cagar el tió aquest Nadal i, com tots els llibres del tió, m'agraden molt. És un recull de contes molt curts, que no passen d'una plana i alguns són, fins  i tot, de cinc línies. Cada conte té, a més, una il·lustració molt original. Com són tan curts es llegeixen molt ràpid i pots llegir moltes històries en un moment. A més, si els llegeixes abans d'anar a dormir, no t'has d'esperar a l'endemà per saber-ne el final.

Els contes són històries inventades pels autors Pinto & Chinto. No és un recull de contes clàssics que ja has llegit un munt de vegades, sinó que són diferents, i això m'agrada molt.

Alguns contes et fan pensar, d'altres et fan riure, d'altres et sorprenen. És un llibre que, quan l'acabes, el pots tornar a començar perquè hi ha històries que no et canses de llegir-les.

Us el recomano!




RESSENYA: MALENA BALENA

5 d’abril de 2017


MALENA BALENA
 
Text: Davide Cali

Il·lustracions: Sonja Bougaeva
Ed. Libros del Zorro Rojo

"Som el que pensem que som."

Hi ha llibres que són obligats, i "Malena Balena" n'és un d'ells. I hi ha llibres que els tanques i penses, "ho té tot", i Malena Balena n'és un d'ells.

Malena és una nena que té problemes a la classe de natació. No li agrada nedar i no en té habilitats.  Per això detesta els dimecres i la rutina d'entrar a la piscina i llençar-se a l'aigua. Les rialles dels seus companys cada vegada que es llença a l'aigua, tampoc l'ajuden. Més aviat l'enfonsen emocionalment. Un dia, el mestre de natació,  li demana què l'amoïna, per què està tan trista, i la Malena li explica els seus sentiments. Aleshores ell li dóna un d'aquells consells que ja no oblides mai i que ajudarà la Malena, no només a superar la classe de natació, sinó qualsevol problema de la seva vida.

 A vegades, l'aspecte físic condiciona les relacions dels nens (i dels adults) cap a un altre nen. I això és el que li passa a la Malena. No és una situació aïllada i és molt comú a l'entorn infantil. El bon consell del monitor de piscina permetrà a la Malena créixer davant les circumstàncies adverses i, al mateix temps, acceptar-se ella mateixa. I, moltes vegades, quan un s'accepta i té una bona autoestima, és capaç de condicionar la mirada dels altres. I això és el que passa en aquesta història. La Malena acaba seguint una filosofia de vida per millorar la seva imatge personal davant les adversitats i, la seva seguretat, obliga a la resta de nens a canviar la seva mirada.

Com deia a l'inici, és un llibre complet. L'estil narratiu atrapa al nen des de l'inici i fins al final. No hi ha cap frase que sobri ni tampoc que en falti. El ritme és perfecte i el final, tot i que pot semblar esperat, et fa feliç. Les imatges de la Sonja Bougaeva acompanyen la narració d'una manera preciosa perquè són capaces de mostrar quins són els sentiments de la Malena en tot moment. I, finalment, ens queda el missatge que es presenta d'una manera clara però també es resol d'una manera molt senzilla.






RESSENYA: JO QUE VAIG DORMIR AMB LLEONS

2 d’abril de 2017


JO QUE VAIG DORMIR AMB LLEONS
 
Text: Laia Longan

Il·lustracions: Sonja Wimmer
Ed. Animallibres

"Era una mena de moment robat, i potser per això aquella fotografia fascinava tant a en Tom."

El llibre explica la història d'en Tom, un nen que viu en un orfanat amb un altre nen que es diu Charles i que és el seu millor amic. Un dia, tots els nens de l'orfanat marxen a veure una funció de circ menys el Tom, que prefereix quedar-s'hi. Aleshores, apareix una nena rossa a la seva finestra que es diu Lana. La nena és trapecista i li proposa anar a veure el circ però el Tom s'hi nega i li demana que marxi. La Lana marxa i el Tom comença a pensar en la possibilitat d'anar al circ. Finalment, canvia d'opinió i hi va. 

Una vegada al circ, el Tom veu com un lleó vol atacar un home. En Tom s'hi acosta i el lleó el mira als ulls i decideix aturar-se. És com si tots dos ja es coneguessin. Aquesta situació fa que en Tom prengui una decisió important: vol ser domador. 

Aquest llibre és molt fàcil de llegir i l'acabes ràpid. Tot i així, a mi m'ha costat una mica entrar en l'aventura i el ritme de les primeres pàgines és un mica lent. No m'ha acabat d'agradar tampoc, descobrir el final del llibre a mig llibre. Tot i així és una bona lectura per a lectors més petits com ara de vuit o nou anys.



 

RESSENYA: SUPER PATATA

27 de març de 2017


SUPER PATATA VOL.5
 
Text i il·lustracions: Artur Laperla

Ed. Bang. Col·lecció Mamut

"Si tuviese pelo, ni me habría despeinado."

Súper Max és un súper heroi. Un dia, el doctor "Malévolo" inventa una màquina que converteix les persones en patates. "Malévolo" utilitzarà la màquina per convertir en Súper Max i la doctora Mandarines en súper patates.

Ara que ja sabem la història de Súper Patata, us explicaré què passa en aquest volum 5. El "profesor Tornillo", que és dolent, crea un robot destructor i l'envia contra la població, però l'heroi Súper Patata, l'aconsegueix guanyar. Per venjar-se, el "Profesor Tornillo" segresta la doctora Mandarina que està enamorada del Súper Patata. Podrà l'heroi salvar la doctora mandarina?

És un còmic que es llegeix molt ràpid. Els dibuixos són molt divertits i la història també.



 
 

RESSENYA: GRAN I PETIT 1

18 de març de 2017


GRAN I PETIT 1
 
Text i il·lustracions: Santiago González Riga (Chanti)

Pagès Editors. Nandibú

"- Hauries d'estar content! Tindràs un germanet i podreu jugar plegats. L'estimaràs més del que et penses. 

- I com ho saps si no el coneixem? Com se t'ha acudit portar a la família un desconegut!"

"Gran i Petit 1" és el primer volum d'un recull de tires còmiques escrites i dibuixades per Santiago González Riga, que té com a pseudònim Chanti. Ell és argentí i aquestes tires còmiques són un autèntic èxit al seu país. Apareixen a la revista Rumbos, setmanalment.

"Gran i Petit" és un excel·lent llibre per riure en família. Tot i que és cert que, per entendre moltes de les tires còmiques i gaudir-les, els petits han de tenir una edat mínima de vuit anys. Nosaltres l'hem gaudit molt! Segurament perquè ens hem sentit identificades amb moltes de les situacions que explica!

"Gran i Petit" és la història de dos germans: en Nacho, que és el germà gran i que està acostumat a ser el centre del món a casa fins que un dia, els seus pares decideixen tenir un segon fill: en Tobías. Les situacions que apareixen, a partir d'aleshores, són totalment identificables per a aquelles famílies que tenen dos fills o aquells que han tingut germans: els gelos, el sentiment dels pares de sentir-se superats per la situació, les respostes totalment divertides i úniques dels nens, la relació entre els dos germans de complicitat a vegades i d'odi absolut en d'altres,... Només la portada ja és un exemple genial del que trobarem a dins! En les històries, sempre apareix el punt de vista del nen, la qual cosa les fa úniques i encara més divertides.

Com el creador és argentí, s'han mantingut moltes referències al seu país en la traducció al català. Per exemple, els noms, Nacho i Tobías, o el fet que apareixen vestits amb la samarreta de futbol de la selecció argentina. Però més enllà d'aquests detalls, les situacions familiars són les mateixes aquí i allà. En Chanti explica que la seva font d'inspiració són els seus dos nebots, d'una banda, i la seva pròpia experiència ja que a casa seva van ser vuit germans.

Els dibuixos són clars i divertits. I el color és un element destacat. Les tires còmiques són curtes, amb una mitjana de quatre a sis vinyetes, amb la qual cosa és capaç d'explicar moltes situacions en aquest primer volum. De fet, el llibre comença amb l'embaràs de la mare i acaba quan el petit ja camina però encara no parla. És molt interessant aquest fet perquè els personatges no estan sempre en una mateixa edat, sinó que van creixent i evoluciona el mateix personatge i la seva relació amb els altres.

Un llibre molt recomanable per a grans i petits, i passar una bona estona llegint i rient en família.




 

RESSENYA: LA VISITA

2 de març de 2017


LA VISITA
 
Text i il·lustracions: Antje Damm

Ed. Tramuntana

"L'Elisa era poruga. Tenia por de les aranyes, por de les persones i, fins i tot, por dels arbres."

Hi ha històries que et fan pensar i llibres que saps que els portaràs sempre amb tu. I "La visita" és una d'aquestes històries i un d'aquests llibres.

La protagonista és l'Elisa, una dona molt poruga. Tan poruga que prefereix no sortir de casa per no enfrontar-se ni a les persones ni a res del carrer. Però un dia alguna cosa entra per la ventana i, l'endemà, algú truca a la porta. El que passa a partir d'aquest moment és quelcom que us convido a descobrir perquè és meravellós.

La reflexió: com la teva vida monòtona i avorrida pot canviar en un moment. O, millor dit, cal tenir una vida monòtona i avorrida i renunciar a una vida plena d'acció i de color?

Ja veureu que, quan l'acabeu, tant els nens com vosaltres l'haureu de tornar a començar perquè haureu acabat la història però necessitareu revisar els dibuixos. Les il·lustracions imiten la tècnica del collage i amaguen tants detalls i tants secrets, que mereixen una observació pausada i detenida.

Una vegada més, un gran llibre de l'editorial Tramuntana.




RESSENYA: EL REGAL DE MITJANIT

23 de febrer de 2017


EL REGAL DE MITJANIT
 
Text i il·lustracions: Hong Soon-mi

Ed. Tramuntana

"La Llum i la Foscor van tenir cinc fills"

Si us agraden els àlbums amb il·lustracions que et deixen sense paraules i que admires pausadament, aquest és un llibre per a vosaltres. 

"El regal de Mitjanit" no és una història senzilla, malgrat la imatge dels conillets a la portada. I no és senzilla perquè no és fàcil fer un conte infantil amb conceptes tant abstractes com el vespre, el migdia o el matí. Hong Soon-mi aconsegueix parla de tots aquests conceptes d'una manera natural i els personalitza per fer-los molt pròxims als més petits donant-los formes de conills petits.

El llibre explica la història dels cinc fills de la Llum i la Foscor i que són: l'alba, el matí, el migdia, el capvespre i la mitjanit. Tots ells desperten després que el vent els faci un regal, tot i que cadascú després en un moment diferent. L'últim a fer-ho és la mitjanit i ho farà amb por, però de seguida rebrà molta ajuda i també disfrutarà del seu moment. 

Un llibre per llegir plegats i per fer-ho a poc a poc. Passejar-se per les paraules i per les il·lustracions. I gaudir-lo des de la primera pàgina i fins a l'última.



 

RESSENYA: EL NOI DEL VESTIT

12 de febrer de 2017


LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE... EL NOI DEL VESTIT
Autor: David Walliams

Il·lustrador: Quentin Blake 
Ed. Montana

"Aquí no hi ha normes. (...) Dennis, pots ser qui vulguis!"

En Dennis viu amb el seu germà i el seu pare. La seva mare va decidir marxar de casa ara ja fa un temps i ara hi viuen tots tres homes sols. I es comporten com a homes, vaja, com creuen que s'han de comportar els homes: no hi ha abraçades, no hi ha missatges d'ànim, no hi ha llàgrimes i, fins i tot, no hi ha ni menjar. El pare està centrat en la seva feina, la de camioner i està lluny dels seus fills. Intenta païr l'abandonament de la seva dona però ha decidit viure el dolor en silenci i no comparteix ni sentiments ni emocions amb els seus fills. El germà gran, en John, és fred o, si més no, manté una distància enorme respecte el seu germà. I ens queda... en Dennis.

En Dennis mereix un paràgraf només per a ell. És d'aquells personatges que connecten amb tu, que te'ls fas teus i que els sents ben a prop. D'aquells personatges que t'agradarien que existissin de veritat i que estiguessin a prop teu. En Dennis és tendre i sensible, i et desperta la necessitat d'abraçar-lo i escoltar-lo. Necessita que algú l'estimi, però no com l'estimen el seu pare i el seu germà, sinó com l'estimaria la seva mare si encara hi fos: fent-li petons i abraçades. En Dennis és diferent als altres homes de casa seva, molt, molt diferent. És capaç de plorar, de somiar i d'expressar que troba a faltar la mare, però tot això ho ha de fer en silenci.

En Dennis guarda una foto de la seva mare, l'única que encara continua a la casa perquè el seu pare va decidir cremar-les totes. Com sempre, sense donar-ne explicacions. Més enllà dels records que li desperta la fotografia i de les emocions que sent cada vegada que la mira, a en Dennis li apassiona el vestit de la seva mare. Aquest i tots els vestits que veu a les revistes, perquè ell és un apassionat de la moda. Però aquest és un secret que no pot compartir amb ningú, ni amb la seva família ni amb el seu millor amic. Un dia, però, apareix la Lisa, l'única persona amb qui el Dennis es pot mostrar com és en realitat. El que passarà a partir d'aquest moment només ho pots saber si decideixes llegir aquesta gran història de David Walliams.

I per què hauries de llegir "La increïble història de... el noi del vestit"? Perquè és d'aquells llibres que no et deixa indiferent. La història té un molt bon ritme narratiu i vas devorant pàgines sense adonart-te'n. Els personatges tenen força, sobre tot, en Dennis. Té humor i moments emotius. I les il·lustracions de Quentin Blake fan que, en algun moment, pensis que estàs davant una història de Roald Dahl. Tot i que per a mi, en Dahl és un escriptor tan sublim i amb una capacitat creativa tan espectacular, que em costa posar en David Walliams al seu nivell. El que sí aconsegueix Walliams, com en el seu moment va fer Roald Dahl, és posar-te davant d'històries que et fan reflexionar. I no només als nens, sinó també als adults. Aquesta és una de les virtuts de tots dos escriptors: que els seus llibres siguin aptes per a nens i també per a adults. 

En el cas de "La increïble història de... El noi del vestit" les reflexions giraran al voltant dels estereotips que fem servir al voltant d'un sexe en concret. Hi ha coses de nenes i coses de nens? Els homes poden plorar? I abraçar-se? Les revistes de moda són només per a dones? Com han de vestir els homes? I les dones? Pot un noi vestir com una noia? Què passa si algú vol ser diferent? La societat està preparada per a acollir aquells que se surten del que és estàndard, del que trenca l'estereotip?

Com veieu, el debat pot ser tan profund com vulguem.

Un bon llibre, una bona història i un bon protagonista. Cent per cent recomanable!




NOU REPTE: UN LLIBRE - UNA RESSENYA!

1 de febrer de 2017

Engeguem el 2017 amb un nou repte: fer una ressenya per cada llibre llegit!

És un repte que ens genera molt compromís i exigència, perquè ens agrada molt llegir però costa una mica més escriure les ressenyes. Creiem, però, que és un bon repte perquè ens permetrà reflexionar sobre les nostres lectures i posar paraules al que pensem.

Estem preparades! Ara només toca llegir i escriure!

Som-hi!

REPTE ACONSEGUIT! 100 LLIBRES AL 2016!

26 de desembre de 2016

Ho hem aconseguit!

Ens hem llegit 100 llibres entre les tres en un any!

D'alguns llibres hem après. Amb d'altres hem rigut i ens han emocionat. Amb alguns hem somiat i imaginat móns fantàstics i un gran grup d'ells ens ha fet pensar. Llegir forma part de les nostres vides i el nostre compromís és continuar-ho fent.

Ens agraden les novel·les, els contes curts i els clàssics. Ens agrada llegir en anglès i en català. I ens agrada mantenir la tradició que la mare expliqui una història abans d'anar a dormir!

D'aquests 100 llibres, ens quedem amb aquests:
- la Clàudia tria dues novel·les que l'han impactat molt profundament: "El noi del pijama de ratlles" de John Boyne i "Fora de mi" de Sharon M.Draper. Amb la primera ha obert una temàtica que li atreu com és la Segona Guerra Mundial i la persecució dels jueus. Mentre que amb "Fora de mi" es va emocionar amb la força i l'empenta de la Melody;

- la Laia ha rigut molt amb la col·lecció del professor Layton. De fet ha descobert el còmic Manga amb aquesta col·lecció i la del gatet Chi. La Laia és una gran amant dels àlbums il·lustrats i els de les ceres de colors de Drew Daywalt són dos dels seus preferits: "El dia que les ceres de colors van dir prou" i "El dia que les ceres de colors van tornar a casa";

- i pel que fa a mi, hi ha un llibre que m'ha impactat profundament, "Córrer sense por" de Giuseppe Catozella. La història de la Samia ja forma part de la meva. Malauradament, cada dia, hi ha alguna Samia que intenta buscar un futur millor i, també malauradament, algunes no arriben a aconseguir-ho. Per això no ens podem quedar impotents observant la desgràcia d'altres.

Aquest és el nostre llistat de 100 llibres:

LLISTAT 

- "Aquest barret no és meu!", de Jon Klassen
- "Molsa", de David Cirici
- "En Pere i el bosc", de Jaume Cabré
- "Perla i el hada de la moda", de Wendy Harmer
- "La nena de l'arbre", de Rubèn Montañà
- "El lloc més bonic del món", d'Ann Cameron
- "Rin Rin, la granota groga" d'Alícia Pueyo
- "Funàmbulus", d'Àlex Tovar 
- "La Perla i la gran tempesta", de Wendy Harmer
- "The Gruffalo", by Julia Donaldson
- "Plutó", de R.J. Palacio
- "Atrapats a la xarxa", de Michelle Gagnon
- "Diari de Greg, Quina calda" de Jeff Kinney
- "El dulce hogar de Chi", vol.1 de Konami Kanata
- "The Gruffalo's Child" by Julia Donaldson   
- "Diario d'Estela. ¡A por mis alas!", de Stern and Jem
- "La història de l'Erika", de Ruth Vander Zee 
- "El príncep dels embolics", de Roberto Aliaga
- "Els set cavernícoles contra el fantasma del foc", de Maite Carranza i Irene Iborra
- "Un petó de mandarina", d'Eulàlia Canal
- "El dulce hogar de Chi", vol.2 de Konami Kanata
- "El dulce hogar de Chi", vol.4 de Konami Kanata
- "El dulce hogar de Chi", vol.5 de Konami Kanata
- "Els set cavernícoles contra les pintures del diable", de Maite Carranza i Irene Borra
- "El dulce hogar de Chi", vol.7 de Koanmi Kanata
- "Quin fàstic de fama! Som autèntics", d'Anna Manso
- "The very hungry caterpillar", by Eric Carle
- "L'home dels records", de Lois Lowry
"El dulce hogar de Chi", vol.7 de Konami Kanata
- "L'arbre de les històries", d'Eulàlia Canal
- "El dulce hogar de Chi", vol.3 de Konami Kanata 
- "Lost and found", de Oliver Jeffers 
- "La casa dels ratolins", de Karina Schaapman
- "Fora de mí", de Sharon M.Draper 
- "Vet aquí un pèl", de M.Àngels Juanmiquel Rovira 
- "L'oncle elefant", d'Arnold Lobel
- "Un somni dins el mitjó", de Valentí Gubianas
- "Diari d'una penjada 9", Rachel Renée Russell   
- "The Giver. En busca del azul", de Lois Lowry  
- "Els set cavernícoles contra els fantasmes del bosc", de Maite Carranza i Irene Borra 
- "Però jo sóc un ós", Frank Tashlin
- "Artemius Creep. El caçamonstres. La mansió de l'Esparver" de Luca Blengino
- "Calvin, vés amb compte", de Jennifer Berne
- "León de biblioteca", de Michelle Knudssen
- "La muntanya de llibres més alta del món", de Rocío Bonilla
- "El niño en la cima de la montaña", de John Boyne
- "Marcopola, la isla remera. El origen de Marcopola", de Jacobo Fernández
- "La Supercolla. Ma mare està perduda en el temps", de Pierre Fouillet i Christine Beigel
- "Mimí", de John Newman
- "El dia que les ceres de colors van dir prou", de Drew Daywalt
- "El dia que les ceres de colors van tornar a casa", de Drew Daywalt   
- "Blancaneu", de Jacob i Wilhelm Grimm   
- "Marcopola. L'illa remadora. Els pirates de la lluna", de Jacobo Fernández
- "Las crónicas de Fortuna I. El secreto de trapecista", de Javier Ruescas
- "Agatha Misthery. La perla de bengala", de Sir Steve Stevenson
- "Oh! Què bonic és Panamà",  de Janosch
- "Anna Ànec. Uns amics molt animals!", de Care Santos
- "Artemius Creep. El caçamonstres. Missió al pantà", de Luca Blengino
- "Matilda", de Roald Dahl
- "La botiga Battibaleno. Una maleta plena d'estrelles", de Pierdomenico Baccalario   
- "Córrer sense por", de Giuseppe Catozzella
- "L'inventor despistat", de Joan de Déu Prats
- "Eleanor & Park", de Rainbow Rowell
- "Los gemelos Tapper arrasan la ciudad", de Geoff Rodkey
- "El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares", de Ransom Riggs
- "¿Quién cuenta las estrellas?", de Lois Lowry
- "Quin fàstic de fama! No ens emboliquis", d'Anna Manso
- "Marcel·lí", de Jean Jacques Sempé 
- "El darrer conte de Les mil i una nits", de Santi Baró 
- "Cuentos en verso para niños perversos", de Roald Dahl
- "El planeta de la cajita de música", de Akihiro Nishino
- "Boy, relatos de infancia", de Roald Dahl
- "La vaca que va pondre un ou", d'Andy Cutbill
- "¿Me perdonas?", de Norbert Landa i Tim Warnes
- "Coraline", de Neil Gaiman      
- "Artemius Creep, el caçamonstres. El Desert Blau" de Luca Blengino
- "La petita salvatge", de Chris Wormell 
- "Una feliz catástrofe", d'Adela Turin i Nella Bosnia
- "La Moli, la Doli i la teeela de color vermeeell", de Pep Molist
- "El pot de les enrabiades", de Maria Àngels Juanmiquel
- "Rico & Oskar. El cas del macarró gratinat", d'Andreas Steinhöfel  
- "Bajo la misma estrella", de John Green
- "Diari d'una penjada 10", de Rachel Renée Russell
- "Duna", de Muriel Villanueva
- "El professor Layton y sus divertidos misterios 1", de Naoki Sakura
- "El professor Layton y sus divertidos misterios 2", de Naoki Sakura
- "El gran amic Gegant", de Roald Dahl
- "Adam i Thomas", d'Aharon Appelfeld
- "La Moli, la Doli i la teeela de color vermeeell", de Pep Molist    
- "El professor Layton y sus divertidos misterios 3", de Naoki Sakura
- "El professor Layton y sus divertidos misterios 4", de Naoki Sakura
- "El llibre de les bèsties", de Ramon Llull
- "El conte de Nadal", de Charles Dickens
- "Los mejores cuentos de Michael Ende"
- "Els quatre porquets", de Vivim del Cuentu
- "El rei de la casa", de Marta Altés
- "La història dels bonobos amb ulleres", d'Adela Turín
- "Un ós bo", de Ted Dewan
- "Contes per somiar despert", de Debi Gliori
- "Rosa Caramel", d'Adela Turín         
   
   
         


100 / 100 llibres. 100% llegit!


Ara comença el 2017, i un nou repte ens espera...