UN FILL
Autor: Alejandro Palomas
Ed. La Galera
"- Me n'aniré quan canviï el vent, Guillem -vaig dir-. Quan el penell giri cap al nord. (...)
- Sí? -va preguntar, mirant també cap a la finestra-. Com la Mary...?
Vaig assentir."
Estimo el Guillem. Estimo aquest nen que, aparentment, és de constitució fràgil però que té un cor enorme. Estimo la seva manera d'enfrontar-se a l'absència de la mare. Estimo el seu desig de ser Mary Poppins i estimo, sobretot, el que significa l'actriu per ell. En Guillem passa a la llista d'aquells personatges de llibres que l'escriptor aconsegueix que siguin teus i que t'arribin al cor.
En Guillem és un nen de 9 anys que té una única amiga, la Nàzia, i que viu amb el seu pare perquè la seva mare està treballant en un altre país. El seu desig és ser Mary Poppins o, si més no, que aparegui una Mary Poppins a la seva vida. Un personatge que ell idolatra perquè és un dels lligams que té amb la seva mare però també perquè és la persona que pot fer possible el que ell desitja. Aquesta "obsessió" amb la Mary Poppins i el fet que parli poc de la seva mare, criden l'atenció de la seva mestra que demana ajuda a una orientadora per saber què amaga en Guillem.
I què amaga en Guillem? El Guillem amaga sensibilitat, generositat i, sobretot, maduresa. En Guillem amaga un pare que no es fa a la idea que la mare està absent i pateix. Intenta que el seu patiment no arribi al fill i, de fet, pensa que el seu fill viu al marge d'aquest dolor però la realitat serà una altra. En Guillem amaga una concepció ben clara del que és l'amistat i, per aquest motiu, li voldrà demanar a Mary Poppins que ajudi la Nàzia perquè els seus costums i la seva cultura fan que tingui un destí ja escrit i que no tingui prou llibertat per triar el seu futur.
"Un fill" és un gran recorregut per les emocions i els sentiments:
- en Guillem ha de conviure amb un pare depressiu i una mare que no hi és. I ho fa amb una fermesa que no és pròpia de la seva edat. O potser sí? Trenca amb la idea que els fills no entenen els seus pares. En Guillem no només l'entén sinó que l'estima tant, que el protegeix;
- en Manuel Antúnez ha de fer de pare i mare, però no en sap. Vol ocultar els seus sentiments per no fer mal i vol ocultar la realitat però descobrirà que és necessari fer front a la vida i a tot el que et pugui portar el destí. Durant la novel·la ens compadirem d'ell i entendrem les seves debilitats;
- la Nàzia, meravellosa. És del Pakistàn i els pares ja han decidit quin ha de ser el seu futur. És una nena de 9 anys i no s'hi negarà, segurament no té edat per fer-ho, però això no impedirà que no sommiï amb allò que vol arribar a ser. I, davant les prohibicions, buscarà estratègies i eines per "saltar-se-les". Un dels paràgrafs més meravellosos del llibre és quan la Nàzia parla de les princeses: "Crec que ja no vull ser princesa. (...) em sembla que les princeses han d'estar en un lloc sense moure's, amb el seu vel i molt callades, com la meva mare a la caixa del súper però sense súper i amb un marit que et vigila tota l'estona. I crec que al final no m'agradarà";
- la Maria, valenta, conseqüent i perseverant. El Guillem la captivarà de tal manera que no podrà deixar de pensar en ell fins descobrir el seu secret. Ella serà, finalment, la persona que espera el Guillem.
I què amaga en Guillem? El Guillem amaga sensibilitat, generositat i, sobretot, maduresa. En Guillem amaga un pare que no es fa a la idea que la mare està absent i pateix. Intenta que el seu patiment no arribi al fill i, de fet, pensa que el seu fill viu al marge d'aquest dolor però la realitat serà una altra. En Guillem amaga una concepció ben clara del que és l'amistat i, per aquest motiu, li voldrà demanar a Mary Poppins que ajudi la Nàzia perquè els seus costums i la seva cultura fan que tingui un destí ja escrit i que no tingui prou llibertat per triar el seu futur.
"Un fill" és un gran recorregut per les emocions i els sentiments:
- en Guillem ha de conviure amb un pare depressiu i una mare que no hi és. I ho fa amb una fermesa que no és pròpia de la seva edat. O potser sí? Trenca amb la idea que els fills no entenen els seus pares. En Guillem no només l'entén sinó que l'estima tant, que el protegeix;
- en Manuel Antúnez ha de fer de pare i mare, però no en sap. Vol ocultar els seus sentiments per no fer mal i vol ocultar la realitat però descobrirà que és necessari fer front a la vida i a tot el que et pugui portar el destí. Durant la novel·la ens compadirem d'ell i entendrem les seves debilitats;
- la Nàzia, meravellosa. És del Pakistàn i els pares ja han decidit quin ha de ser el seu futur. És una nena de 9 anys i no s'hi negarà, segurament no té edat per fer-ho, però això no impedirà que no sommiï amb allò que vol arribar a ser. I, davant les prohibicions, buscarà estratègies i eines per "saltar-se-les". Un dels paràgrafs més meravellosos del llibre és quan la Nàzia parla de les princeses: "Crec que ja no vull ser princesa. (...) em sembla que les princeses han d'estar en un lloc sense moure's, amb el seu vel i molt callades, com la meva mare a la caixa del súper però sense súper i amb un marit que et vigila tota l'estona. I crec que al final no m'agradarà";
- la Maria, valenta, conseqüent i perseverant. El Guillem la captivarà de tal manera que no podrà deixar de pensar en ell fins descobrir el seu secret. Ella serà, finalment, la persona que espera el Guillem.
"Un fill" és un llibre que poden llegir pares i fills. Els fills a partir dels 13 o 14 anys. Segurament el posicionament davant del llibre serà molt diferent en un cas o un altre. El meu, com a mare, ha estat una mica de patiment. He plorat, i molt, amb una història tendra, carregada de sensibilitat i d'intensitat.
