RESSENYA: "MOLSA"

MOLSA 
Autor: David Cirici
Il·lustracions: Esther Burgueño
Ed. edebé

"Hi ha moltes coses que els gossos no podrem entendre mai. I em sembla els humans tampoc."

He descobert en Molsa. Ho he fet dos anys després que rebés el premi Edebé de literatura infantil. I quina sort haver-lo trobat!

He descobert un personatge sorprenent: un gos que explica la seva vida en primera persona. No us imagineu que la seva és una història divertida, amb gags tòpics del gos que parla i actua al estil de pel·lícula de Disney. Tampoc espereu trobar un animal protagonista de faula que explica la història i prou. No. En Molsa és un personatge complex, estructurat, brillant.

En Molsa és un gos que passa de tot a res en només un moment, el temps que triga una bomba a caure sobre casa seva i acabar amb el seu món idíl·lic. De tenir una casa on viure, menjar diari i una família amb dos nens que l'estimen, passa a estar desorientat, afamat, dormint en un vagó de tren i totalment desprotegit. És el que té la guerra: ho perds tot en només un segon. A partir del moment en què el seu castell de cartes cau a terra, en Molsa ha de buscar menjar i, sobretot, ha de sobreviure. Trobarà amics i també enemics, entendrà l'amor i també la mort, i lluitarà amb valentia per tornar a ser un gos feliç.

He parlat de la guerra. Quina? En David Cirici no en dóna detalls de si és la civil espanyola, la segona guerra mundial o qualsevol altra. No importa perquè el que és capaç de descriure amb excel·lència és l'horror de la guerra: la gana, l'odi, la desesperació, la destrucció, la tristesa, i la por, molta por. La guerra és horror i crueltat, i en Cirici sap descriure-la perfectament. No importa ni quin nom tingui ni on es faci, sempre té les mateixes conseqüències. 

En Molsa és un gos, cert, però pateix amb l'abandonament, es desespera amb la desaparició dels nens que tant estimava, passa gana, té por, descobreix l'amistat, reconeix l'odi i, sobretot, descobreix l'amor. Tot aquest recorregut emocional, tots aquests alts i baixos, els podria haver descrit qualsevol protagonista humà de la història, però la gran virtut del llibre és que és un gos qui ho fa. I quan ho estàs llegint et creus que l'animal pot sentir tot allò que sent en Molsa. Tot aquest recorregut emocional va acompanyat d'una descripció exhaustiva d'una de les grans virtuts dels gossos: l'olfacte. Un dels grans tresors d'aquest llibre és la capacitat de descriure l'entorn a partir de les seves olors. Segur que mai abans us havien descrit un bosc així: "Vaig ensumar un paisatge de pins i boixos. Vaig ensumar, al peu d'alguns arbres, pixats de guineu i excrements de conill. Tot aquest paisatge estava solcat de pudors mig esvaïdes, de senglar i d'isard, que s'allunyaven cap al bosc profund, on les olors i les pudors es barrejaven, (...) hi havia una olor general, de molsa i de pinassa, i al damunt l'olor de mel de les abelles, la pudor d'un cuc negre i oliós caçat per un ocell o una cagadeta d'esquirol que queia d'una branca." En Molsa li posa una olor a cada cosa i, sobretot, a cada persona. I, quan recorda els seus nens, és capaç de descriure amb una gran quantitat de detalls a què oloraven cadascun d'ells. I és recomanable parar-se a pensar quines olors tenim guardades a la nostra memòria. Jo, per exemple, si m'hi esforço, gairebé puc ensumar la sopa que feia la meva àvia o la colònia que es posava (colònia d'àvies que ella no em deixava utilitzar), i també recordo l'olor del meu avi acabat d'afaitar, una olor de sabó d'aquells de pastilla que ara ja no utilitzem. Li dono les gràcies a en Molsa perquè m'ha permès recordar aquelles olors que han estat i són importants per a mi. 

Per acabar, i seguint l'exemple d'en Molsa, faré un llistat d'aquelles coses que m'han agradat d'aquest llibre:

- la seva sensibilitat

- que en Molsa sigui un gos creïble i no un personatge irreal

- la visió del món a partir dels aromes

- la importància que li dóna a valors com l'amistat i que ho faci sense voler alliçonar

- que hi hagi acció trepidant des de la primera pàgina

- que m'hagi emocionat. 

En "Molsa" és un llibre molt recomanable per a qualsevol edat. Els més grans el poden llegir sols i crec també que és una excel·lent lectura per compartir amb els més petits.