RESSENYA: "LA HISTÒRIA DE L'ERIKA"

28 de febrer de 2016


LA HISTÒRIA DE L'ERIKA

Autor: Ruth Vander Zee
Il·lustracions: Roberto Innocenti

Editorial: Kalandraka

Quan tens el llibre entre les mans ja te n'adones que una història sobre una família jueva a la Segona Guerra Mundial, no serà fàcil. Ets conscient que pot presentar una situació incomprensible per als nens però també és cert que, malauradament, en vivim de moltes semblants a la nostra societat. El que està passant amb els refugiats de Síria n'és un bon exemple.


Però, tot i els dubtes previs, m'hi vaig arriscar i una nit, abans d'anar a dormir, vaig llegir "Història de l'Erika" a la Clàudia i la Laia. Feia molt temps que no escoltaven una història amb tanta atenció i concentració. Gairebé no respiraven. Van examinar de manera exhaustiva cadascuna de les il·lustracions. Quan vaig tancar el llibre, la seva mirada deixava entreveure una reflexió interna profunda que va donar peu a fer moltes preguntes sobre el tema. La història de l'Èrika els havia arribat al més profund d'elles mateixes. Realment llegir-la havia estat una bona decisió. 


L'Erika és un nadó d'una família jueva que ha de pujar a un tren que els conduirà a un camp de concentració. El pare i la mare no saben ni quin ni com serà el final del recorregut, però tenen molt clar que no serà una bona experiència per a la seva filla, un petit nadó que ni camina. La mare, en un acte d'amor absolut, decideix llençar la seva filla per la finestra d'aquell tren atapeït de jueus. Decideix donar-li una oportunitat, fa una aposta per l'esperança. És una decisió que la Clàudia i la Laia no arribaven a entendre però que jo, com a mare, puc comprendre perfectament (encara que m'encongeix el cor i m'omple els ulls de llàgrimes). A partir d'aquell moment, comença la història de l'Erika. Una història que parla del més miserable de la raça humana però també del més meravellós.


Que no us faci por explicar aquesta història als vostres fills. És cert que s'allunya de les històries a què estan acostumats. És cert que, malauradament, no va de paisatges meravellosos ni de personatges imaginaris, però us permetrà reflexionar sobre el més profund dels sentiments. I, sobre tot, us permetrà parlar d'alguns esdeveniments de la història de la humanitat que ens haurien d'avergonyir per no tornar-los a repetir, encara que això encara no ho hem après.


RESSENYA: "EL LLOC MÉS BONIC DEL MÓN"

21 de febrer de 2016


EL LLOC MÉS BONIC DEL MÓN

Autor: Ann Cameron
Il·lustracions: Thomas B.Allen
Ed. Alfaguara

"I és que aquí les històries són importants i els cotxes no." 

Avui he preparat un vídeo molt especial per parlar-vos d'aquest llibre.

La història m'ha agradat molt perquè explica el que li passa a un nen que podria tenir la mateixa edat que jo. Tot el que li passa em resulta trist perquè la seva vida és molt diferent a la meva. No m'agrada que els seus pares no vulguin a estar amb ell i, en canvi, em fa molt feliç que la seva àvia l'estimi tant.

En Juan, que és el protagonista d'aquest llibre, vol anar a l'escola però hi ha llocs del món on els nens i nenes no tenen fàcil anar a l'escola. En Juan, per exemple, ha de treballar, encara que sigui molt petit. M'agrada llegir llibres que expliquin la situació d'altres nens i nens a la resta del món, encara que a vegades em posin una mica trista.

El que més m'ha agradat del llibres és el final: descobrir quin és el lloc més bonic del món. Però no us ho puc explicar perquè sinó no llegiríeu el llibre.

A veure si us agrada aquest vídeo!





RESSENYA: "ELS SET CAVERNÍCOLES"

14 de febrer de 2016


ELS SET CAVERNÍCOLES

Autor: Maite Carranza i Irene Iborra
Il·lustracions: Mitxelena Unsain/Iosu
Ed. Estrella Polar

"Jo seré caçador, em posaré una cinta amb ullals de lleó al front i seré invencible" 

M'he llegit dos llibres d'aquesta col·lecció: el número 1 que es titula "Contra el fantasma del foc" i el número 2 "Contra les pintures del diable", i tots dos m'han agradat molt.

Són llibres d'aventures que passen a la Prehistòria. Els protagonistes són set nens cavernícoles. Tots ells són amics. En Cromi és el principal protagonista i no us ho creureu: té cua!!! Jo crec que l'han dibuixat amb cua perquè els humans, abans de ser humans, érem micos i per aquest motiu en Cromi encara té cua. A l'Orgúllia sempre li agrada dir l'última paraula. A mi el personatge que més m'agrada és la Baba perquè, tot i ser la més petita, és la més llesta. En Kakatu és el més presumit perquè el seu pare és el cap de la tribu. Ell es creu molt guapo però a mi no m'ho sembla pas.

En Cromi, que és un cromanyó, fa una amiga que es diu Neandi i que és una neandertal. L'àvia d'en Cromi li ha explicat històries i llegendes dolentes sobre els neandertals i en Cromi està una mica espantat. Quan tots dos es troben per primera vegada en una cova, en Cromi té por al principi, però, com és un nen molt curiós, li fa moltes preguntes a la Neandi i al final s'acaben fent amics. M'agrada que siguin amics encara que siguin de tribus diferents.
Una de les coses que més m'han agradat de la col·lecció és que no hi cap líder i això fa que tots siguin importants.

Les històries que expliquen en fan sentir curiositat per la Prehistòria. M'agrada que m'ensenyin i m'expliquin coses de com eren els homes fa milions d'anys. També m'ho passo molt bé llegint-les i, de vegades, em fan riure.

M'agrada molt que hi hagi tantes il·lustracions perquè m'ajuden a entendre el text. 

Sé que se n'han publicat més llibres i estic impacient per trobar-los i poder-los llegir.




 

RESSENYA: "UN PETÓ DE MANDARINA"

7 de febrer de 2016


UN PETÓ DE MANDARINA

Autor: Eulàlia Canal
Il·lustracions: Sara Ruano
Ed. Barcanova

"Digue'm, Tavi; de què ens serveix tenir paraules si no les sabem fer servir?" 

"Un petó de mandarina" és un llibre preciós, d'aquells que cuiden tots els detalls i respiren sensibilitat. M'alegra que la Clàudia i la Laia puguin llegir llibres com aquest. Són d'aquells que llegeixes primer i estas esperant que l'acabin elles per poder-los comentar.

Només començar, en tan sols dues pàgines, l'Eulàlia Canal és capaç d'explicar, a la perfecció, com és un enamorament a primera vista. I ho fa a partir de les emocions que sent el Tavi, el protagonista del llibre. Ell mateix passa d'estar en un núvol quan veu i sommia amb la seva estimada, a caure a l'infern quan un grup de nois l'amenaça i l'agredeix. En quatre pàgines ja tenim dues situacions totalment oposades: l'enamorament i el bullying, l'amor i la por. En aquest moment, et preguntes quina de les dues situacions tindrà més pes durant l'obra: si l'amor per la Vanina o les agressions del Ricki i el seus col·legues. Però cap de les dues guanyarà l'altra, perquè l'Eulàlia Canal és capaç d'enllaçar-les a la perfecció i, finalment, una es desfa en benefici de l'altra.

En Tavi és el protagonista de l'obra. És un personatge que creix a mida que avança el llibre. En les primeres pàgines és un nen tímid, incapaç d'expressar els seus sentiments, dèbil, i espantat per les paraules i les agressions del Ricki i els seus amics. Està enamorat de la Vanina. Els ulls amb què la mira i les paraules que utilitza per expressar el que sent, són meravelloses, però és incapaç de dir-les. Tampoc és capaç de fer front als insults i cops dels més fatxendes de la classe. No es comunica amb la seva família que desconeix tot el que sent el seu fill, i a la classe la professora sembla que el persegueixi. Una vida desastre.

Però en Tavi té un tresor a dins seu. Té una força interior increïble que comença a aparèixer quan el seu germà l'ajuda a treure el millor d'ell mateix. Quan tot està perdut i estàs enfonsat, és important tenir algú al teu costat que t'estima i et fa pujar l'autoestima. I en Tavi el té. Aquest paper està destinat al germà del Tavi que aconsegueix que el nostre protagonista canviï la seva actitud davant la vida que li toca viure. En el moment que en Tavi és valent i comença a dirigir la seva vida, tot comença a canviar. Els fets ja no passaran per davant seu com si fos un tren, sinó que en Tavi hi puja a la locomotora i començar a traçar el camí. Se sent més fort, es treu un pes de sobre i veu el món de manera diferent.

Tots els personatges evolucionen en aquest llibre, tots canvien davant una situació que els fa obrir els ulls. Però deixeu-me que en destaqui dos que em semblen fascinants:

- Un és la Clàudia, madura i amb una clarividència absoluta. Sap llegir tot el que passa al seu voltant, coneix els sentiments de tothom i aconsegueix treure el millor de cadascun. 

- I, el segon, és el gat Sebastià. Qui és exactament? Un mag? Un superheroi? Un gat amb poders supranaturals? Cadascú que el defineixi com vulgui, estic convençuda que a tots ens agradaria tenir-ne un.

Hi ha molt fragments del llibre deliciosos i poétics, com ara els paperets que s'intercanvien el Tavi i la Vanina, o els pensaments del nen: "En el cel només hi havia un núvol. Un núvol de mandarina que s'obria i es tancava, com els llavis de la Vanina quan somreia. Vaig allargar la mà tant com vaig poder i el vaig tocar. Era suau. Vaig pensar que no podia deixar-lo marxar, que aquell núvol era meu i ningú me'l podia prendre i d'una revolada el vaig agafar i me'l vaig guardar a la butxaca". 

I no em puc oblidar de les il·lustracions de la Sara Ruano. Senzillament meravelloses.  Són poètiques, dolces, delicioses, carregades de sensibilitat i delicadesa.
 
I acabo amb el paper especial que té la música en aquesta història. Els gats la necessiten per no barallar-se i els nens que protagonitzen el llibre la utilitzen per aconseguir una unió que no ha existit mai a la classe. La música com element unificador de cultures, ideologies i persones. 
"Un petó de mandarina" és una gran història que et permetrà debatre en família sobre temes importants com la guerra, el bullying o l'amor. L'edat recomanda és a partir de 10 anys.





INSTABOOKS: EL PEIX IRISAT, AL MEDITERRANI

6 de febrer de 2016


El peix Irisat i la seva col·lecció de contes ens ha acompanyat en els primers anys de la Clàudia i de la Laia. La història d'aquest, de generositat i amistat, és preciosa. Avui ens ha acompanyat a la platja. #instabooks #ensagradallegir #quinasorttenirmar #respirarlasal #escoltaronades