RESSENYA: "UN PETÓ DE MANDARINA"

7 de febrer de 2016


UN PETÓ DE MANDARINA

Autor: Eulàlia Canal
Il·lustracions: Sara Ruano
Ed. Barcanova

"Digue'm, Tavi; de què ens serveix tenir paraules si no les sabem fer servir?" 

"Un petó de mandarina" és un llibre preciós, d'aquells que cuiden tots els detalls i respiren sensibilitat. M'alegra que la Clàudia i la Laia puguin llegir llibres com aquest. Són d'aquells que llegeixes primer i estas esperant que l'acabin elles per poder-los comentar.

Només començar, en tan sols dues pàgines, l'Eulàlia Canal és capaç d'explicar, a la perfecció, com és un enamorament a primera vista. I ho fa a partir de les emocions que sent el Tavi, el protagonista del llibre. Ell mateix passa d'estar en un núvol quan veu i sommia amb la seva estimada, a caure a l'infern quan un grup de nois l'amenaça i l'agredeix. En quatre pàgines ja tenim dues situacions totalment oposades: l'enamorament i el bullying, l'amor i la por. En aquest moment, et preguntes quina de les dues situacions tindrà més pes durant l'obra: si l'amor per la Vanina o les agressions del Ricki i el seus col·legues. Però cap de les dues guanyarà l'altra, perquè l'Eulàlia Canal és capaç d'enllaçar-les a la perfecció i, finalment, una es desfa en benefici de l'altra.

En Tavi és el protagonista de l'obra. És un personatge que creix a mida que avança el llibre. En les primeres pàgines és un nen tímid, incapaç d'expressar els seus sentiments, dèbil, i espantat per les paraules i les agressions del Ricki i els seus amics. Està enamorat de la Vanina. Els ulls amb què la mira i les paraules que utilitza per expressar el que sent, són meravelloses, però és incapaç de dir-les. Tampoc és capaç de fer front als insults i cops dels més fatxendes de la classe. No es comunica amb la seva família que desconeix tot el que sent el seu fill, i a la classe la professora sembla que el persegueixi. Una vida desastre.

Però en Tavi té un tresor a dins seu. Té una força interior increïble que comença a aparèixer quan el seu germà l'ajuda a treure el millor d'ell mateix. Quan tot està perdut i estàs enfonsat, és important tenir algú al teu costat que t'estima i et fa pujar l'autoestima. I en Tavi el té. Aquest paper està destinat al germà del Tavi que aconsegueix que el nostre protagonista canviï la seva actitud davant la vida que li toca viure. En el moment que en Tavi és valent i comença a dirigir la seva vida, tot comença a canviar. Els fets ja no passaran per davant seu com si fos un tren, sinó que en Tavi hi puja a la locomotora i començar a traçar el camí. Se sent més fort, es treu un pes de sobre i veu el món de manera diferent.

Tots els personatges evolucionen en aquest llibre, tots canvien davant una situació que els fa obrir els ulls. Però deixeu-me que en destaqui dos que em semblen fascinants:

- Un és la Clàudia, madura i amb una clarividència absoluta. Sap llegir tot el que passa al seu voltant, coneix els sentiments de tothom i aconsegueix treure el millor de cadascun. 

- I, el segon, és el gat Sebastià. Qui és exactament? Un mag? Un superheroi? Un gat amb poders supranaturals? Cadascú que el defineixi com vulgui, estic convençuda que a tots ens agradaria tenir-ne un.

Hi ha molt fragments del llibre deliciosos i poétics, com ara els paperets que s'intercanvien el Tavi i la Vanina, o els pensaments del nen: "En el cel només hi havia un núvol. Un núvol de mandarina que s'obria i es tancava, com els llavis de la Vanina quan somreia. Vaig allargar la mà tant com vaig poder i el vaig tocar. Era suau. Vaig pensar que no podia deixar-lo marxar, que aquell núvol era meu i ningú me'l podia prendre i d'una revolada el vaig agafar i me'l vaig guardar a la butxaca". 

I no em puc oblidar de les il·lustracions de la Sara Ruano. Senzillament meravelloses.  Són poètiques, dolces, delicioses, carregades de sensibilitat i delicadesa.
 
I acabo amb el paper especial que té la música en aquesta història. Els gats la necessiten per no barallar-se i els nens que protagonitzen el llibre la utilitzen per aconseguir una unió que no ha existit mai a la classe. La música com element unificador de cultures, ideologies i persones. 
"Un petó de mandarina" és una gran història que et permetrà debatre en família sobre temes importants com la guerra, el bullying o l'amor. L'edat recomanda és a partir de 10 anys.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar un comentari al nostre blog!