RESSENYA: "UN PETÓ DE MANDARINA"

26 de març de 2016


UN PETÓ DE MANDARINA

Autor: Eulàlia Canal
Il·lustracions: Sara Ruano
Ed. Barcanova

"Perquè el teu germà, Tòmic atòmic, va descobrir que Tavi tenir una mirada guai, mateixa mirada que tenen els indis Guaimiri coneguts a tot el món per la seva imaginació. ¿Entens ara què és tot el que el gran Tavi té?

Aquest llibre és molt maco i em va agradar molt.
En Tavi no és un nen molt popular a la classe i, fins i tot, alguns el tracten malament. Està enamorat de la Vanina, una nena nova de la classe.

En Tavi té molta imaginació i amb alla i l'ajuda d'un gat "diferent" que es diu Sebastià, aconseguirà que la Vanina torni a somriure.

El que més m'ha agradat d'aquesta història és que el Tavi mai s'ha rendit i sempre ha perseguit el seu somni: aconseguir que la Vanina tornés a somriure.

Aquí us deixo un vídeo/ressenya del llibre. L'he fet amb la Georgina, una companya de classe. A veure si us agrada! 









RESSENYA: "L'HOME DELS RECORDS"

13 de març de 2016


L'HOME DELS RECORDS

Autor: Lois Lowry
Ed. Cruïlla. Camp a travès

"És veritat que s'ha de protegir la gent de la possibilitat d'escollir malament.
- És més segur." 


"L'home dels records" és un llibre apassionant. Està narrat amb gran senzillesa però aconsegueix dues coses: una, la identificació amb el Jonàs, el protagonista principal, i, dos, que et qüestionis els valors de la nostra societat.


Jonàs és un nen d'onze anys que viu a la Comunitat, un lloc on tot és perfecte. Una societat on no existeixen ni la pobresa, ni l'atur, ni el conflictes, ni la delinqüència. Cap dels problemes d'una societat com la nostra. Tot està controlat. Tot està escrit. I tothom segueix les normes que estan marcades per una comissió d'ancians que ho controla tot. 

En aquesta Comunitat, la comissió d'ancians decideix quines són les parelles ideals, i les dues parts ho accepten de manera disciplinada. La mateixa comissió entrega els nadons a les parelles que es comprometen a cuidar-los com si fossin els seus fills, fins que ells siguin prou grans per emprendre el seu propi camí. També la comissió decideix quin ha de ser el paper de cadascú dins de la societat, a què s'han de dedicar en la seva vida adulta. Pren la decisió a partir de les virtuts de cadascú i després d'observar quins són els punts forts de cadascun dels membres de la Comunitat. És als 12 anys quan la Comissió d'ancians decideix la professió. Precisament aquesta és l'edat del Jonàs i és en aquest punt on arrenca el llibre. Ell està nerviós perquè, a diferència d'altres nois i noies, no té clar què és el que decidiran els ancians. Finalment, la seva, és una missió secreta que només obté una persona en tota la comunitat.


"L'home dels records" presenta una societat uniforme on les persones han decidit viure de manera còmoda i tranquil·la: no hi ha violència ni conflictes i les decisions sempre les prenen uns altres. Viure d'aquesta manera comporta renunciar a moltes coses com ara els sentiments, les emocions o la llibertat. Fins i tot, no dubten en prendre medicació per evitar l'enamorament. Potser algú pot pensar que no estaria malament viure en un món perfecte on és impossible que t'equivoquis perquè algú decideix per tu, però, podem viure sense sentir, sense emocionar-nos, sense enamorar-nos, sense equivocar-nos? Jo tinc claríssim que no. De fet, durant tota la lectura estàs esperant qui serà el primer en adonar-se que no es pot viure en un món blanc i impecable. I qui s'ho acaba plantejant és, precisament, la persona que pot viure i sentir tot el que la resta de membres de la Comunitat ha renunciat a veure i sentir. I, si ha de decidir entre el que té i el que podria tenir, no en té cap dubte.


Aquest llibre et farà reflexionar sobre com és el món on vivim i com és la teva vida. En primer lloc et preguntaràs si el nostre món s'assembla en alguna cosa a la Comunitat. I segur que trobaràs que sí que hi ha moments en què semblem titelles i altres prenen decisions per nosaltres. Un exemple, qui marca les tendències? Això sí, sempre pots no seguir-les. És evident que la vida s'ha de viure intensament i, és evident també, que per poder viure-la intensament s'ha de tenir llibertat. I tot i que la nostra societat no viu una situació tan extrema com la que presenta "L'home dels records", sí que te n'adones que tampoc som tan lliures com ens creiem: hi ha qui condiciona les nostres vides com ara els governs, els mitjans de comunicació, els grans poders,... Ja hi plantem prou resistència? O ens deixem portar com els membres de la Comunitat?


I segona reflexió important: a la Comunitat no estan permeses ni les emocions ni els sentiments. No et pots enamorar. No pots sentir un fill a la panxa. No pots establir lligams familiars. No pots ser diferent. No creieu que algunes d'aquestes afirmacions les podríem reconèixer també en el nostre món actual? Tothom es casa enamorat actualment? Tothom pot triar el seu futur? Els que tenen algun tret que els fa especials, són respectats de la mateixa manera que els altres? Ja veieu que, en alguns aspectes, per desgràcia, no estem tan lluny.


"L'home dels records" és un llibre de lectura ràpida. L'única crítica que li posaria és que la primera part és un pèl lenta comparada amb la segona part del llibre que, a vegades, sembla precipitada. 


És un llibre que li passaré a la Clàudia, crec que a partir dels 10 anys es pot llegir i el que està garantit, segur, és el debat familiar sobre algunes de les qüestions que planteja.



RESSENYA: "DIARI D'UNA PENJADA"

9 de març de 2016


DIARI D'UNA PENJADA
Rachel Renée Russell
Ed.Estrella Polar

"Ei, escolteu! Si totes esteu descontentes amb com us van les coses, per què no mireu de canviar-les una mica?"


Sóc una fan de la col·lecció "Diari d'una penjada". Me n'he llegit tots els llibres i ara estic esperant amb candeletes el número 9, l'últim que s'ha publicat.

Si encara no us he llegit cap llibre de la col·lecció, aquí van cinc motius per fer-ho. I si ja te n'has llegit algun, diga'm quina opinió tens.