Llegir en família és una experiència meravellosa. A mi m'agrada explicar històries i a la Clàudia (11) i a la Laia (8) escoltar-les. Ara totes tres llegim i compartim llibres. Admirem aquells que escriuen i ens permeten somiar i imaginar. Intentem posar paraules a allò que sentim quan llegim.
A punt per descobrir Pierdomenico Baccalario i la seva Botiga Battibaleno. El començo a Viladrau i és un dels primers llibres de l'estiu. De moment, el primer de la saga: "La botiga Battibaleno. Una maleta plena d'estrelles. Serà un dels candidats al club? #Viladrau #comm'agradallegiral'estiu
El curs que ve engego un nou club de lectura a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí destinat a nois i noies de cinquè i sisè curs de primària. Tinc moltes coses en ment i espero que tot surti bé! La idea principal és que ens ho passem bé llegint. Per suposat! Però també busquem altres coses: fomentar l'esperit crític entre els nois i noies, descobrir noves lectures i compartir moments de lectura junts.
A nivell personal el repte és important perquè l'objectiu és trencar amb el club de lectura convencional: jocs, teatre, música,... Cada llibre, cada història, requereix un tractament diferent. Segur que ens ho passem bé! De moment il·lusió no ens falta!!
FORA DE MI Autor: Sharon M.Draper Ed. Cruïlla. Camp a travès
"Què faries si poguessis volar? -em pregunta la senyora Violet desviant la mirada de l'ocell cap a mi. (...)
- Em faria por deixar-me anar -teclejo.
- Tindries por de caure? -em pregunta.
- No. Em faria por que m'agradés molt i me n'anés volant."
"Fora de mi" és d'aquests llibres que et fan veure el món d'una altra manera. Que fan que trenquis la teva rutina diària súper ràpida i et paris a reflexionar. A pensar en tot el que tens tu i el que li falta als altres.
La Melody és una adolescent amb una discapacitat que li impedeix caminar, parlar, moure's amb normalitat,... En definitiva, no pot fer res del que fan les noies i els nois de la seva edat. Durant tot el llibre lluitarà contra tot i tothom per esborrar la idea que les persones com ella ni pensen ni senten. La Melody vol que l'escoltin perquè té molt a dir.
L'inici del llibre ja es una declaració d'intencions ja que la Sharon M.Draper presenta abans el cervell que el cos de la protagonista. Presenta abans les paraules que els moviments. I la paraula i el cervell és la Melody, un personatge que es fa estimar.
Narrar la història en primera persona permet viure-la amb intensitat. No sents compassió per la Melody, sinó que vius intensament tot el que li passa i vols posar paraules on ella no pot. L'autora aconsegueix que t'identifiquis amb la protagonista: rius quan ella riu, t'emociones quan ella ho fa, creixes quan ella creix i t'indignes quan ella s'enfada.
La Melody no es rendeix mai. Ni tan sols quan tot i tothom semblen estar en contra seva. La història de superació personal és increïble. No et deixarà indiferent.
A casa, ens va agradar tant la història que vaig fer aquest book-trailer.
