CONTES CURTS PER A NENS QUE S'ADORMEN DE SEGUIDA

19 d’abril de 2017


CONTES PER A NENS QUE S'ADORMEN DE SEGUIDA
 
Text: Pinto & Chinto

Il·lustracions: Pinto & Chinto
Ed. Kalandraka

"El volcà adormit tirava focs artificials perquè els seus somnis eren molt alegres".

Aquest llibre el va cagar el tió aquest Nadal i, com tots els llibres del tió, m'agraden molt. És un recull de contes molt curts, que no passen d'una plana i alguns són, fins  i tot, de cinc línies. Cada conte té, a més, una il·lustració molt original. Com són tan curts es llegeixen molt ràpid i pots llegir moltes històries en un moment. A més, si els llegeixes abans d'anar a dormir, no t'has d'esperar a l'endemà per saber-ne el final.

Els contes són històries inventades pels autors Pinto & Chinto. No és un recull de contes clàssics que ja has llegit un munt de vegades, sinó que són diferents, i això m'agrada molt.

Alguns contes et fan pensar, d'altres et fan riure, d'altres et sorprenen. És un llibre que, quan l'acabes, el pots tornar a començar perquè hi ha històries que no et canses de llegir-les.

Us el recomano!




RESSENYA: MALENA BALENA

5 d’abril de 2017


MALENA BALENA
 
Text: Davide Cali

Il·lustracions: Sonja Bougaeva
Ed. Libros del Zorro Rojo

"Som el que pensem que som."

Hi ha llibres que són obligats, i "Malena Balena" n'és un d'ells. I hi ha llibres que els tanques i penses, "ho té tot", i Malena Balena n'és un d'ells.

Malena és una nena que té problemes a la classe de natació. No li agrada nedar i no en té habilitats.  Per això detesta els dimecres i la rutina d'entrar a la piscina i llençar-se a l'aigua. Les rialles dels seus companys cada vegada que es llença a l'aigua, tampoc l'ajuden. Més aviat l'enfonsen emocionalment. Un dia, el mestre de natació,  li demana què l'amoïna, per què està tan trista, i la Malena li explica els seus sentiments. Aleshores ell li dóna un d'aquells consells que ja no oblides mai i que ajudarà la Malena, no només a superar la classe de natació, sinó qualsevol problema de la seva vida.

 A vegades, l'aspecte físic condiciona les relacions dels nens (i dels adults) cap a un altre nen. I això és el que li passa a la Malena. No és una situació aïllada i és molt comú a l'entorn infantil. El bon consell del monitor de piscina permetrà a la Malena créixer davant les circumstàncies adverses i, al mateix temps, acceptar-se ella mateixa. I, moltes vegades, quan un s'accepta i té una bona autoestima, és capaç de condicionar la mirada dels altres. I això és el que passa en aquesta història. La Malena acaba seguint una filosofia de vida per millorar la seva imatge personal davant les adversitats i, la seva seguretat, obliga a la resta de nens a canviar la seva mirada.

Com deia a l'inici, és un llibre complet. L'estil narratiu atrapa al nen des de l'inici i fins al final. No hi ha cap frase que sobri ni tampoc que en falti. El ritme és perfecte i el final, tot i que pot semblar esperat, et fa feliç. Les imatges de la Sonja Bougaeva acompanyen la narració d'una manera preciosa perquè són capaces de mostrar quins són els sentiments de la Malena en tot moment. I, finalment, ens queda el missatge que es presenta d'una manera clara però també es resol d'una manera molt senzilla.






RESSENYA: JO QUE VAIG DORMIR AMB LLEONS

2 d’abril de 2017


JO QUE VAIG DORMIR AMB LLEONS
 
Text: Laia Longan

Il·lustracions: Sonja Wimmer
Ed. Animallibres

"Era una mena de moment robat, i potser per això aquella fotografia fascinava tant a en Tom."

El llibre explica la història d'en Tom, un nen que viu en un orfanat amb un altre nen que es diu Charles i que és el seu millor amic. Un dia, tots els nens de l'orfanat marxen a veure una funció de circ menys el Tom, que prefereix quedar-s'hi. Aleshores, apareix una nena rossa a la seva finestra que es diu Lana. La nena és trapecista i li proposa anar a veure el circ però el Tom s'hi nega i li demana que marxi. La Lana marxa i el Tom comença a pensar en la possibilitat d'anar al circ. Finalment, canvia d'opinió i hi va. 

Una vegada al circ, el Tom veu com un lleó vol atacar un home. En Tom s'hi acosta i el lleó el mira als ulls i decideix aturar-se. És com si tots dos ja es coneguessin. Aquesta situació fa que en Tom prengui una decisió important: vol ser domador. 

Aquest llibre és molt fàcil de llegir i l'acabes ràpid. Tot i així, a mi m'ha costat una mica entrar en l'aventura i el ritme de les primeres pàgines és un mica lent. No m'ha acabat d'agradar tampoc, descobrir el final del llibre a mig llibre. Tot i així és una bona lectura per a lectors més petits com ara de vuit o nou anys.