La visita
Fora de mi
El noi del vestit
Los gemelos Tupper arrasan la ciudad
Córrer sense por

RESSENYA: "LA HISTÒRIA DE L'ERIKA"

28 de febrer del 2016


LA HISTÒRIA DE L'ERIKA

Autor: Ruth Vander Zee
Il·lustracions: Roberto Innocenti

Editorial: Kalandraka

Quan tens el llibre entre les mans ja te n'adones que una història sobre una família jueva a la Segona Guerra Mundial, no serà fàcil. Ets conscient que pot presentar una situació incomprensible per als nens però també és cert que, malauradament, en vivim de moltes semblants a la nostra societat. El que està passant amb els refugiats de Síria n'és un bon exemple.


Però, tot i els dubtes previs, m'hi vaig arriscar i una nit, abans d'anar a dormir, vaig llegir "Història de l'Erika" a la Clàudia i la Laia. Feia molt temps que no escoltaven una història amb tanta atenció i concentració. Gairebé no respiraven. Van examinar de manera exhaustiva cadascuna de les il·lustracions. Quan vaig tancar el llibre, la seva mirada deixava entreveure una reflexió interna profunda que va donar peu a fer moltes preguntes sobre el tema. La història de l'Èrika els havia arribat al més profund d'elles mateixes. Realment llegir-la havia estat una bona decisió. 


L'Erika és un nadó d'una família jueva que ha de pujar a un tren que els conduirà a un camp de concentració. El pare i la mare no saben ni quin ni com serà el final del recorregut, però tenen molt clar que no serà una bona experiència per a la seva filla, un petit nadó que ni camina. La mare, en un acte d'amor absolut, decideix llençar la seva filla per la finestra d'aquell tren atapeït de jueus. Decideix donar-li una oportunitat, fa una aposta per l'esperança. És una decisió que la Clàudia i la Laia no arribaven a entendre però que jo, com a mare, puc comprendre perfectament (encara que m'encongeix el cor i m'omple els ulls de llàgrimes). A partir d'aquell moment, comença la història de l'Erika. Una història que parla del més miserable de la raça humana però també del més meravellós.


Que no us faci por explicar aquesta història als vostres fills. És cert que s'allunya de les històries a què estan acostumats. És cert que, malauradament, no va de paisatges meravellosos ni de personatges imaginaris, però us permetrà reflexionar sobre el més profund dels sentiments. I, sobre tot, us permetrà parlar d'alguns esdeveniments de la història de la humanitat que ens haurien d'avergonyir per no tornar-los a repetir, encara que això encara no ho hem après.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar un comentari al nostre blog!