RESSENYA: "CÓRRER SENSE POR"

9 d’agost de 2016


CÓRRER SENSE POR
Giuseppe Catozzella
Ed. Sembra Llibres

"No diguis mai que tens por, abaayo, perquè si no les coses que desitges no es compleixen". 

Hi ha vegades que un llibre et marca perquè la història és tan colpidora i intensa que no l'oblides en temps. Hi ha personatges que voldries conèixer, que t'impacten i a qui admires per la seva força. I "córrer sense por" és tot això: una història colpidora i un personatge, la Samia Yusuf Omar, a qui admires per la seva persistència i coratge.

En Giuseppe Catozzella ha aconseguit escriure una biografia novel·lada d'algú que mereixia l'èxit. Una història que no et deixa indiferent, una autèntica bufetada amb la realitat i amb el dia a dia que viuen milions de persones que busquen un present i un futur millor per a les seves vides.
"Córrer sense por" és la història de la Samia Yusuf Omar, una atleta somalí que va arribar a participar als Jocs Olímpics de Pequin al 2008 i que té el somni de córrer els 200 metres als de Londres del 2012. La vida de la Samia està marcada per la guerra que li roba moltes coses, algunes tan impossibles com el mar, ja que la platja és un terreny perillós, fins i tot, per a una nena de la seva edat. El conflicte bèl·lic no pot trencar l'amistat  que té amb l'Alí, un nen de la seva edat i que es va convertir en el seu primer entrenador. Ni tampoc amb el seu somni de ser una gran corredora. 

A la Samia li agrada córrer i, com és ambiciosa, vol arribar ser una gran corredora. Per això s'entrena durament tot i les condicions difícils del seu entorn: ha de fer-ho a les nits en un estadi mig enderrocat pels trets i les bombes, i, fins i tot, amb burca per les "lleis" de l'exèrcit d'Al-Shabaab. La seva família, tot i els perills que comporta el seu somni, l'anima a perseguir-lo. La figura del pare és clau a l'hora d'entendre la persistència de la Samia. Les seves paraules després de guanyar la primera cursa l'acompanyaran tota la seva vida: "Ets una guerrera que corre per la llibertat i que només amb les seves forces alliberarà tot un poble". La família és clau en la vida de la Samia ja que els pares són els primers que l'animen a córrer i que animen a la seva germana a cantar, tot i que totes dues coses estan prohibides pel moviment jihadista.

La Samia participa als Jocs Olímpics de Pequin i viu amb intensitat la desfilada i la seva participació en la seva sèrie de 200 metres. Arriba l'última perquè la falta d'alimentació i de preparació física no li permeten fer-ne més. Però aquesta cursa és l'inici del somni de preparar-se per als següents Jocs Olímpics, els de Londres. La Samia ho intenta al seu país però aviat se n'adona que serà impossible aconseguir la preparació que necessita. Un dia, decideix començar el VIATGE. I el viatge no és una altra cosa que creuar mig Àfrica i arribar al Mediterrani per intentar creuar-lo i entrar a Europa on ja hi és la seva germana. Si ja havia estat dur llegir les condicions que li havien tocat viure a la Samia al seu país, viure amb ella les etapes del camí on les mafies, l'extorsió, la por, la humiliació i l'explotació, són habituals, resulta dolorós. I més, quan diàriament arriben a les costes gregues, italianes i espanyoles, barques amb centenars de persones que fan el mateix VIATGE que intenta la Samia.

Com és un llibre que us recomano llegir, no us faré un spoiler de com acaba tot i que, com és una història real, potser ja n'heu sentit a parlar o n'heu trobat informació prèviament. 

"Córrer sense por" m'ha fet plorar de manera desconsolada. Segurament per la vergonya de formar part d'un món que permet que milions de persones visquin el que li toca viure a la Samia. He de dir, però, que la fe de la Samia en les seves possibilitats i l'esperit de la seva família, et permeten, també, reconciliar-te amb la humanitat. 

És un llibre ben escrit, amb delicadesa i sensibilitat. També amb senzillesa perquè la força del llibre està en la Samia i en la seva història. Una lectura per viure-la intensament i per retrobar-te, també, amb el periodisme ben entés: el d'explicar què hi ha darrera d'un titular. La Samia un dia va ser titular però hi tenia tota una vida al darrera que mereix ser coneguda. Només una tenacitat com la seva ens pot fer canviar el món.




 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar un comentari al nostre blog!